Per què la IA canvia el teu producte entre plans? (i com evitar-ho)

Què està passant exactament

Quan generes un pla amb una eina de vídeo amb IA (Runway, Kling, Veo, Sora…), el model no «col·loca» el teu producte a l’escena. Genera cada fotograma predient quins píxels encaixen amb el teu text i amb la imatge de referència. El resultat s’assembla al teu producte, però no és el teu producte.

Això provoca quatre problemes típics:

• El logo i el text es deformen. Les lletres petites són el detall més difícil de mantenir: el model les reconstrueix com a formes, no com a text.
• L’envàs canvia de proporcions. Una ampolla s’estreny, un tap canvia de color, una capsa guanya o perd una aresta.
• El producte muta entre plans. Cada pla nou és una generació nova: encara que al primer el producte sortís bé, al segon el model el torna a interpretar de zero.
• El producte «s’inventa» quan gira. Quan la càmera mostra un costat que no era a la imatge de referència, el model se l’imagina.

Sortida de la IAAmb el producte real

Per què un prompt millor no ho soluciona

Escriure «mantén el logo exactament igual» ajuda poc, perquè el problema no és d’instruccions: és de com funciona el model. Pot reduir els errors, però no garanteix que el producte sigui idèntic en tots els fotogrames. Per a una marca, «gairebé igual» no serveix: un logo mal escrit és motiu suficient per no publicar l’anunci.

Com ho evito: el meu mètode

1. Parteixo del producte real, des de 3 o 4 angles

Demano fotografies nítides del producte des de 3 o 4 angles (frontal, lateral, posterior i un detall de l’etiqueta o el logo), a més de renders, arxius de packaging o el logo en vectorial si n’hi ha. Com més angles reals tinc, menys s’ha d’inventar el model.

Si la marca té plànols o un model 3D del producte, en genero un 3D perquè els fotogrames clau siguin encara més fidels. Quan no n’hi ha i el projecte ho demana, sobretot en automoció, treballo amb un col·laborador 3D. I quan l’anunci necessita que l’entorn sigui coherent d’un pla a l’altre, construeixo un entorn 3D bàsic com a referència.

2. Componc i retoco els fotogrames clau abans d’animar

Cada pla comença amb una imatge fixa: el producte real integrat a l’escena, amb la llum, els reflexos i les ombres correctes, i amb el text i el logo exactes, retocat a mà al Photoshop. És el pas que més diferència marca, perquè el model parteix d’un producte ja correcte en lloc d’imaginar-se’l.

3. Els valides abans d’animar

Aproves el producte, els personatges i l’escenari en imatge fixa. Corregir un fotograma és molt més ràpid i barat que corregir un vídeo.

4. Animo en plans curts

Com més dura un pla i més es mou la càmera, més s’allunya el producte de l’original. Per això treballo amb plans curts, a partir dels fotogrames aprovats, i genero diverses preses de cadascun.

5. Descarto les preses on el producte canvia

No intento arreglar una presa on el producte s’ha deformat: la descarto i en genero una altra a partir del fotograma aprovat. Al muntatge només hi arriben les preses on el producte és el real.

6. Munto amb continuïtat

Al muntatge comprovo que el producte sigui el mateix d’un pla a l’altre: color, mida, posició del logo i reflexos.

Ho puc fer jo amb les eines?

En part. Si el producte és senzill (sense text petit, amb formes simples) i l’anunci té pocs plans, pots millorar molt el resultat amb imatges de referència, plans curts i descartant les preses que fallen.

Quan el producte porta text, un logo complex, materials amb reflexos (vidre, metall, carrosseria) o s’ha de veure des de diversos angles, cal composició i retoc a mà. És el mateix motiu pel qual la fotografia de producte professional sempre ha passat per retoc.